Quantes persones tenen avui dia problemes digestius, neurològics, hormonals i immunitaris d'etiologia desconeguda sense poder trobar una explicació lògica i raonable al que li està passant?

Les càndides

Hi ha infinitat de tipus diferents de càndides (més de 150), però la més comuna al nostre organisme és l'Albicans.

La càndida albicans és un fong diploide asexual “comensal” de la mucosa humana (digestiva, oral i genital principalment) i en principi és inofensiva sempre que es mantingui sota control.

Té funcions beneficioses per al cos humà, com ajudar a digerir restes d'aliments mal digerits, reduir l'absorció de metalls pesants, mantenir sota control bacteris, etc.

Entenent que la càndida àlbicans no és el nostre enemic (si està sota control), el que ha de fer un bon terapeuta o professional de la salut és un treball de recerca per determinar perquè han proliferat i augmentat la seva població de manera que estiguin repercutint negativament en la salut.

El nostre sistema immune i flora intestinal estan treballant en sinergia (acció conjunta) constantment, mantenint sota control tots els microorganismes que formen part del nostre sistema digestiu (un d'ells és la càndida).

Quan un d'aquests sistemes falla, és quan donem l'oportunitat a tots els microorganismes i paràsits a desenvolupar-se i augmentar la població al nostre zoo intern.

Sabíeu que al nostre organisme tenim 10 vegades més quantitat de virus, bacteris, llevats, fongs i paràsits que cèl·lules a tot el cos?

L'ésser humà té més o menys uns 10 bilions de cèl·lules, i en condicions normals podem arribar a tenir fins a 100 bilions de microorganismes, és a dir; som un zoo amb potes errant!

És important tenir en compte aquest aspecte, perquè molts professionals de la salut centren la seva teràpia a matar o eradicar el microorganisme en concret, quan el que haurien de fer és buscar la causa o l'origen d'aquesta proliferació anòmala i posar-la sota control.

Hi ha una fòbia generalitzada respecte al tema de la candidiasi crònica, ja que molts terapeutes a través de mètodes poc fiables (kinesiologia, quantum, maquinetes ressonants, etc.) la diagnostiquen quan realment el problema que presentava el pacient era un altre de molt diferent.

Ho dic per pròpia experiència en consulta, pel fet que m'han arribat molts casos de persones sobrediagnosticades que després de valorar analítiques (coprocultiu, IgG, IgM, etc..-proves de veritat i amb evidència cientifica-) hem vist que res no tenia a veure el seu problema de salut amb aquests llevats.

Per això, en nutrició ortomolecular ens centrem en la comprensió màxima del cos humà a nivell fisiològic i bioquímic, basant-nos en analítiques i mètodes de diagnòstic per determinar amb dades (i no a través de l'endevinació) l'origen o causa del problema que presenta la persona que arriba a la nostra consulta.

Possibles factors desencadenants de candidiasi crònica

Estrès

L'estrès sostingut en el temps (disestrès) provoca una afectació al sistema immune, portant amb això a un sistema immunitari poc competent que li costarà treballar controlar la població de microorganismes en el sistema digestiu (en aquest cas en concret a les càndides).

Després de més de 40 analítiques d'estrès adrenal (Cortisol, DHEA-S), he pogut comprovar que moltes persones amb disbiosi i candidiasi crònica han arribat a aquest punt a conseqüència d'un estrès patològic que no han sabut gestionar correctament.

Dues de cada tres persones que els he sol·licitat una valoració d'estrès adrenal tenien el cortisol elevadíssim i la DHEA-S en deficiència o insuficiència, la qual cosa ens mostrava que la causa principal del seu problema de salut era el càstig constant i diari que havien patit les seves glàndules suprarenals conseqüència del mal control de l'estrès.

L'augment de les hormones de l'estrès provoquen amb el temps una disminució a les concentracions d'IgA secretora, la qual proporciona defenses contra microorganismes.

És un dels factors més importants de la nostra immunitat a la mucosa digestiva.

Fins i tot en estudis s'ha pogut observar com una experiència de diversos minuts d'ira disminuïa significativament els nivells d'immunoglublina, amb la repercussió negativa que té per a les mucoses.

De ben poc serveix que us alimenteu correctament amb aliments naturals i ecològics si el vostre sistema nerviós està alterat, ja que en ingerir-los no es podran hidrolitzar correctament (digerir-los) i produiran un dany a l'epiteli de la mucosa intestinal generant disbiosi.

Medicaments i antibiòtics

Totes aquestes substàncies estranyes (xenobiòtics) ocasionen un dany continu a gairebé totes les parts de l'organisme, afectant d'una manera considerable la flora intestinal.

Els antibiòtics en concret no són bombes selectives que destrueixen els bacteris que ens interessen, sinó que eliminen també milions de microorganismes beneficiosos els quals mantenen sota control la càndida àlbicans.

Parasitosi

Què va ser primer l'ou o la gallina?

Aquest dilema podria ser extrapolat als paràsits i les càndides, ja que el dany que han originat al sistema digestiu ha estat el detonant perquè les càndides proliferin.

Voleu saber alguna cosa interessant que pocs terapeutes i professionals de la salut valoren?

La candidiasi, en molts casos, és conseqüència d'una parasitosi.

Quantes de les persones que heu fet un tractament per a la candidiasi crònica (natural o convencional) durant molt de temps continueu igual?

Mai no podreu superar una candidiasi crònica si de fons hi ha una parasitosi.

Hi ha infinitat de paràsits (giàrdia lamblia, àscaris lumbricoides, schistosoma mansoni, fasciola hepàtica, taènia, etc..) que poden generar un dany constant en el sistema digestiu, i amb el temps produir una disbiosi intestinal.

En aquesta situació es produeix una disminució a la població de determinats microorganismes beneficiosos i amb això prolifera en gran nombre la càndida albicans, convertint-se en la seva forma patògena.

Sempre és aconsellable fer-se un coprocultiu per determinar paràsits en femta, però la prova més eficaç és la que té a veure amb les immunoglobulines, anticossos que produeix el propi sistema immunitari i determina que està atacant actualment el paràsit en qüestió.

Excés de glúcids

Sabíeu que la glucosa és l'aliment preferit de les càndides?

Avui dia la gran majoria de persones s'excedeix en la quantitat d'hidrats de carboni, els quals es descomponen en glucosa i s'alimenten de forma sistemàtica a la càndida albicans.

És de lògica i sentit comú que si no parem d'introduir al nostre cos glúcids (és igual que sigui sucre de taula o un cereal integral-la glucosa és glucosa i alimentarà els càndids) sobrealimentarem a aquests llevats produint la seva proliferació i transformació en la seva forma patògena.

Disminuir al mínim necessari la quantitat d'hidrats de carboni ingerits serà un dels pilars principals per evitar la candidiasi.

Beure aigua de l'aixeta

Com que el clor destrueix la flora intestinal i el fluor deprimeix el sistema immunològic.

A més dels metalls pesants de les canonades de la llar (plom, coure, etc.) que afecten gairebé tots els sistemes del cos humà.

Disminució de les secrecions digestives

La insuficiència d'àcid clorhídric i enzims digestius impedeix la correcta digestió dels aliments, produint-se putrefacció i fermentació intestinal.

Sempre s'ha de valorar si hi ha de fons un problema digestiu (ulceres, gastritis crònica, malaltia intestinal, helicobacter pilori, etc.).

Deficiència de nutrients

El nostre cos necessita una sèrie de nutrients per mantenir el sistema immunitari, endocrí, nerviós i digestiu en plenes facultats, i només la deficiència en un d'aquests nutrients pot acabar generant disbiosi i candidiasi crònica.

A través de la nutrició ortomolecular tenim en compte aquests i molts més factors determinants de la candidiasi.

Valorem analítiques específiques (amb evidència científica) dirigides a descobrir la causa o origen que ha portat determinada persona a aquesta situació.

Sense importar el difícil, complicat i estrany que pugui semblar un cas (no importa quin tipus de malaltia o disfunció presenti la persona) sempre es podrà trobar una lògica i racional explicació científica, només cal aplicar els coneixements adquirits d'una manera genuïna.