Primer de tot, elaborarem un historial personal de salut per esbrinar quina és la possible causa i/o desencadenant que ha portat aquesta persona a alterar el seu estat psíquic.
Un especialista en ortomolecular no només se centra en laspecte nutricional i bioquímic de la persona, sinó que també té en consideració la part emocional.
Realitzem allò que s'anomena una avaluació holística, tenint en compte la part física i psíquica.
Per això és important dedicar prou temps a la consulta per escoltar la persona, i així així arribar a comprendre que succeeix tant en la seva part física com emocional.
En tot cas cal valorar tant els factors psicològics que li han pogut portar a aquest estat de depressió (infelicitat, estrès, ansietat, frustració, repressió, etc.) com els processos químics que estiguin alterats i repercuteixin directament en el seu estat d'ànim i motivació ( baixos nivells de triptòfan, tirosina, fosfa B6,B12,Zinc,Magnesi,etc..)
Suposo que coneixeu el dilema de “que va ser primer l'ou o la gallina?”
Tant en la depressió com en qualsevol patologia psiquiàtrica passa el mateix.
Va ser la mala gestió de l'estrès o/i una baixa intel·ligència emocional el que porto la persona a desenvolupar un desequilibri bioquímic cerebral que el porto a alterar el seu estat d'ànim, o una inadequada alimentació sense nutrients vitals necessaris per cobrir les funcions bioquímiques del sistema nerviós provocat aquest trastorn anomenat depressió.
Sigui quina sigui la causa caldrà fer una posada a punt a la bioquímica del cervell, i és aquí on l'ortomolecular té molt a oferir.
M'agradaria fer una crítica tant als medicaments anomenats ISRS (Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina) com als IMAOS (Inhibidors de la monoamino oxidasa).
¿ Què fa a nivell bioquímic un ISRS?
Mantenir més temps a l'espai sinàptic al neurotransmissor serotonina, després d'impedir-ne la recaptació cap a la cèl·lula presinaptica.
Algun psiquiatre s'ha parat a pensar que si el problema radica que aquesta persona té baixos nivells de serotonina de poc serveix aquest medicament perquè el problema és que no hi ha serotonina, i si no n'hi ha, que pretens recaptar!
És com si un riu està pràcticament buit, al 10% de la seva capacitat d'aigua i en comptes de buscar solucions per augmentar els seus nivells, el que fem és posar un dic perquè aquesta aigua no s'escapi. Així el riu sempre es mantindrà al 10%!!
El que hem de fer és restablir la normalitat i així arribar al 100% de la capacitat. Passa el mateix amb la bioquímica cerebral.
Si els nivells de serotonina estan baixos perquè la persona té baixos nivells de triptòfan, el més lògic no serà aportar un suplement en aquest aminoàcid? O potser el problema no resideix en la quantitat de triptòfan, sinó que hi ha un problema a la seva ruta metabòlica ja que perquè aquest triptòfan arribi a convertir-se en serotonina hi ha un camí llarg on intervenen enzims i cofactors.
Resumint breument aquesta ruta:
El triptòfan a través d'un enzim es converteix en 5HTP (5 hidroxitriptòfan), i aquest mateix 5HTP perquè es converteixi en serotonina depèn d'un enzim i els seus cofactors (Magnesi i vitamina B6), amb la qual cosa encara que algú aporti triptòfan a la seva dieta (ja sigui a través de l'alimenta) continuarà tenint baixos nivells de serotonina. O fins i tot hi ha una tercera possibilitat!!!
Aquest triptòfan té una altra possible ruta metabòlica (via de la quinurenina), i quan hi ha algun procés inflamatori (que sol ser força habitual en depressius) en comptes d'anar-se'n aquest triptòfan cap a la via de la serotonina se'n va cap a l'altra amb la problemàtica de desenvolupar depressió ja que la persona tindrà sempre nivells baixos de serotonina!
Així que…
Què és millor comprendre la bioquímica i el metabolisme del triptòfan que és el responsable que el nostre estat d'ànim sigui òptim o donar ISRS que a més té infinitat d'efectes secundaris i reaccions adverses?
Passa el mateix amb els IMAOS (inhibidors de la monoamino oxidasa) que bloquegen l'enzim que degrada la dopamina, neurotransmissor que ens augmenta la motivació, l'atenció, l'aprenentatge i l'humor.
Si el problema és que tenim baixos nivells de dopamina, estem en la mateixa situació que abans pel que fa a la serotonina!!
-
Els nostres nivells de dopamina estan baixos perquè els nostres nivells de tirosina estan baixos (si és així es pot trobar com a regalet també un hipotiroïdisme, ja que la tirosina també és necessària per augmentar els nivells de tiroxina
-
Els cofactors necessaris perquè els enzims que intervenen en la conversió de tirosina en dopamina estiguin baixos, com ara la vitamina C, Magnesi, Manganès, Ferro, Coure, Zinc, i és que avui dia la gran majoria de persones presenten dèficit de tots aquests micronutrients!! Excepte el coure que la gran majoria de persones el tenen alt.
El tercer motiu és realment interessant i poca gent ho valora, i és l'esgotament de les glàndules suprarenals.
Quan una persona manté l'estrès durant un temps perllongat, els seus nivells de cortisol comencen a descontrolar-se.
A continuació explicaré les 4 fases respecte al cortisol, per facilitar la comprensió de com un esgotament a les glàndules suprarenals comporta una disminució a la dopamina.
Fase 1
El cortisol del matí és alt, ja que és necessari per afrontar la vida diària amb energia i motivació, al migdia comença a disminuir, a la tarda encara més per així deixar pas a la melatonina a la nit quan els nivells del mateix cortisol han disminuït.
La DHEA (Dehidroepiandrosterona) està en uns valors normals
Aquesta és la fase en què ens hauríem de mantenir tots per tenir un estat de salut òptim (físic i psíquic)
Fase 2
On la persona està gestionant malament l'estrès i l'està afectant en la qualitat de vida.
El cortisol del matí, migdia, tarda i nit està en uns nivells alts, repercutint així en alteracions del son, ja que si durant la nit els nivells de cortisol estan elevats, els de melatonina estaran baixos.
La DHEA segueixen estan dins del rang de la normalitat.
Fase 3
Aquest estrès crònic de llarga durada afecta greument la funció de les glàndules suprarenals, augmentant el cortisol tot el dia, i aquesta vegada els nivells de DHEA es veuen disminuïts amb tots els efectes perjudicials que això comporta.
Una alteració molt gran al ritme circadià Cortisol/Melatonina.
Fase 4
Aquest estrès crònic ha produït un esgotament de les glàndules suprarenals, de manera que aquesta persona a part d'entrar en un estat de depressió la seva capacitat per augmentar els seus nivells de catecolamines (adrenalina, noradrenalina i dopamina) serà nul.
Moltes persones en aquesta fase d'esgotament adrenal també tenen fatiga crònica o fibromiàlgia, a més de depressió.
És més, molts malalts tenen un esgotament a les glàndules suprarenals i no ho saben perquè els metges o terapeutes no els han demanat una prova específica en saliva d'estrès adrenal on es valoren tant els nivells de cortisol i DHEA.
Amb aquesta informació es podrien revertir molts estats disfuncionals…
Què més podem fer a la depressió?
Hem parlat diverses vegades del fosfolípid fosfatidilserina, ja que és necessari perquè es transmeti correctament la informació dels neurotransmissors cap al receptor postsinàptic.
Ja podem tenir bons nivells de dopamina i de serotonina que si tenim deficiència en aquest fosfolípid hi haurà problemes a la transmissió entre neurones.
Aleshores, que fem quan veiem en un aminoacidograma on també es veuen reflectits els fosfolípids que una persona té deficiència de fosfatidilserina?
El més fàcil és dir… menja aliments que tinguin fosfatidilserina!
Però sabeu què és interessant d'aquest tema?
El nostre cos produeix la gran majoria d'aquest fosfolípid d'una manera endògena.
Tenim uns enzims que es diuen Cinasas que tenen la funció de modificar altres molècules mitjançant fosforilació.
En aquest cas el que fan és transferir un grup fosfat de l'ATP (adenosin trifosfat) a l'aminoàcid Serina per així produir aquest meravellós fosfolípid anomenat fosfatidilserina!
I sabeu què és encara més interessant en aquest procés?
Aquestes Cinases perquè facin bé la seva funció depenen d'uns cofactors anomenats Magnesi i Manganès!
I és un fet que avui dia la gran majoria de persones tenen nivells baixos.
El que és graciós del tema és que avui dia els que se solen anomenar especialistes o experts en l'estudi de l'aminoacidograma no ho tenen en compte.
Vegem…
Si veus a l'analítica uns nivells de fosfor normals, nivells de Serina normals i uns baixos nivells de fosfatidilserina, no calen moltes neurones per comprendre que el problema resideix en la transferència d'aquest grup fosfat a l'aminoàcid!
Aleshores veurem que li passa a aquest enzim.
Enzim, enzim que et passa?
Contestació- Necessito l'ajuda dels meus amigits Magnesi i Manganès per poder realitzar bé la meva funció, i no els trobo enlloc.
Tranquil·la enzimita que jo t'ajudaré aportant Carbonat de Magnesi i Diatonat Manganès perquè així puguis fer bé la teva feina.
Enzim: Yuhu!!!!! Gràcies!!
Resultat a la següent analítica nivells alts de fosfatidilserina!
El mateix succeeix amb la fosfatidilcolina, fosfocreatina, etc.
També els àcids grassos omega 3 són necessaris per millorar la recepció dels neurotransmissors (aportar un producte de qualitat de DHA).
Un punt important respecte a les dones és que uns nivells baixos d'estrògens és sinònim de nivells baixos de serotonina, ja que els estrògens en bloquegen la degradació.
El mateix passa amb els homes respecte de la testosterona, així que uns nivells baixos equival a baixos nivells de serotonina.
Així que seria important fer un estudi hormonal en tots dos casos.
En força esportistes es poden observar alteracions hormonals conseqüència d'una aportació baixa en greixos i colesterol.
Ja que el colesterol és importantíssim per sintetitzar hormones esteroides i cada cop veiem més esportistes obsessionats amb no prendre greixos ni colesterol amb la conseqüència de trobar nivells baixíssims de testosterona fins i tot prenent prohormonals per augmentar els seus nivells.
El mateix podríem observar en qualsevol tipus de persona que porta una alimentació sense greixos i colesterol (com els vegans o vegetarians estrictes)
Aleshores respecte a aquest tipus de causa, reajustar la quantitat de greixos i colesterol perquè la persona pugui sintetitzar la quantitat d'hormones necessàries per a un correcte equilibri en aquest neurotransmissor.
L'exercici hauria de formar part de la vida diària de qualsevol persona amb depressió, ja que els canvis que es produeixen a l'organisme regulen totes les funcions bioquímiques cerebrals, a més que és ben sabut que l'estrès redueix els nivells de serotonina i l'exercici ajuda a augmentar la quantitat d'aquest neurotransmissor, regulant així el sistema nerviós simpàtic i per al sistema nerviós simpàtic.
Podríem dedicar un curs sencer explicant totes les possibilitats que tenim a la depressió, ja que és un tema molt complex, i depenent el tipus de persona que tinguem davant i les seves necessitats individuals abordarem la terapèutica natural des d'un punt o altre.
Resumint, què podem fer a la depressió?
Fer un estudi en perfil d'aminoàcids i fosfolípids per veure si té carència a Tirosina, Triptofano, GABA, Taurina, àcid glutàmic, fosfatidilserina i fosfatidiletanolamina.
Buscar la causa d'aquesta deficiència i corregir-la
Fer un estudi en perfil d'àcids grassos en eritròcits per veure com estan els nivells d'Omega 3 “àcid alfa linolènic, DHA i EPA”.
Mirar si hi ha un excés d'Omega 6, ja que si això succeeix la conversió de linolènic a EPA serà deficient ja que en compartir els mateixos enzims i cofactors, els enzims poden veure's saturats i conseqüència d'un excés en omega 6 podem desencadenar deficiència en Omega 3(EPA i DHA).
Valorar en aquest mateix estudi lipídic la quantitat d'àcids grassos saturats (esteàric, palmític i mirístic), ja que els àcids grassos saturats també són necessaris per a una bona funció neuronal( La beina de mielina necessita aquests greixos per funcionar correctament!)
Avui dia les persones tenen el concepte erroni que els greixos són dolents.
Fins i tot els metges i terapeutes en general pensen igual, aconsellant reduir l'aportació de greixos saturats!!
Després mires la quantitat d'àcids grassos saturats al perfil d'àcids grassos en eritròcits i la gent té els nivells per terra.
Són necessaris els greixos saturats.
Així que és d'un reduccionisme ignorant dir els greixos saturats i el colesterol és dolent…
És més, hi ha persones vegetarianes que amb prou feines mengen greixos saturats (amb la consegüent deficiència de palmític,mirstic i esteàric) i se li superposen nivells baixos de DHA i EPA(ja que aquests àcids grassos vénen dels productes de procedència animal) i estan fets un desastre, amb alteracions en el sistema nerviós.
En conseqüència, valorar el perfil lipídic i fer un abordatge en els hàbits alimentaris d'aquesta persona i aportar si cal algun producte de qualitat de DHA i EPA.
Prova d'estrès adrenal (depenent del pacient)
Valorar les 4 fases del cortisol i possible esgotament suprarenal
Si és així aportar adaptògens (Rhodiola o Ginseng) per millorar la seva funció.
Demanar una analítica completa on puguem valorar els nivells de Vit D, B9 (àcid fòlic), B12 (Cianocobalamina), Homocisteina (per acabar de valorar la B12).
I si la causa de la depressió ve determinada per un altre tipus de malaltia que li està limitant la vida, provocant d'aquesta manera tristesa i dolor, és clar, anirem a aquest terreny per tractar-lo de la manera més idònia i així aconseguir que la persona millori i es recuperi al 100%.
I el més important.
Coneix-te a tu mateix i així podràs entendre que necessites a la teva vida per sentir-te realitzat com a persona i així ser feliç.
No hi ha res pitjor que passar els dies pensant que fer amb la teva vida mediocre, deixant per demà allò que avui podria transformar la teva vida.