Primer de tot seria valorar el grau de desnutrició que pateix la persona, i així poder corregir aquestes deficiències amb suplementació. Intentaríem fer comprendre al pacient que els micronutrients no s'engreixen i així d'aquesta manera podríem aconseguir que recobrés la seva salut.

L'ideal seria fer un abordatge terapèutic natural per fases:

FASE 1

La persona ha comprès que els micronutrients no s'engreixen i d'aquesta manera podem aconseguir que el seu estat de salut (físic i mental) millori, ja que està oberta i disposada a prendre suplements (no ho imposem, HO ACCEPTA).

Recomanem que un metge us demani una analítica completa per valorar les possibles disfuncions que ha pogut generar aquesta manca de nutrients, ia part demanem també proves més específiques com (perfil d'àcids grassos en eritròcits, aminoacidograma i MineraLTest-on podrem valorar tots i cadascun dels minerals, oligoàcid).

Després d‟analitzar els diferents tipus d‟analítiques elaborarem unes recomanacions alimentàries i de suplementació adequat a la individualitat bioquímica de la persona en concret.

Des del punt de vista ortomolecular és més important aportar les substàncies correctes que la persona necessita per mantenir un bon estat de salut que centrar la teràpia en un inici a imposar o obligar la persona a menjar les vegades que diguem, els aliments que diguem i les calories que diguem (ja que el menjar és el seu pitjor enemic).

En comptes de comptar calories i quilos que guanya el pacient, per què no valorem les deficiències de minerals, vitamines, oligoelements, aminoàcids, àcids grassos, enzims, etc i els hi administrem?

Posarem un exemple simple i fàcil d'entendre…

Imaginem que tenim dos pacients amb el mateix nombre de kg (diguem 40kg), amb les mateixes disfuncions i alteracions a l'organisme.

Un terapeuta se centra (a part de la teràpia psicològica) a elaborar una estratègia nutricional elaborant un tipus de dieta on la seva finalitat serà aconseguir que el seu pacient anorèxic guanyi quilos.

Li estableix uns horaris de menjars, comptabilitza la quantitat de calories agrupades en proporcionar un equilibri en macronutrients (hidrats, proteïnes, greixos).

Diguem que en 2 mesos aconsegueix guanyar 8 quilos, fantàstic!

¿ Com sabem (fins i tot posem que ha guanyat 10kg) que aquesta persona no segueix tenint infinitat de carències en micronutrients?

¿ Entenem que només la manca d'un d'aquests micronutrients pot afectar-lo generant disfuncions orgàniques com alterant-ne l'estat d'ànim?

Ara posem que l'altre terapeuta (expert en ortomolecular) no se centra en el guany de quilos, sinó que investiga i esbrina quins són els micronutrients que necessita el seu pacient, d'aquesta manera corregirà aquest dèficit aconseguint així un equilibri bioquímic que el conduirà cap a la salut física i mental.

Tant se val si només guanya 2 kg mentre l'altre terapeuta ha aconseguit aconseguir-ne 8, ja que el que n'ha guanyat 2 estarà molt més sa en haver obtingut tot el que el seu organisme necessita per funcionar correctament!

És més! Us recordeu quan en un dels meus vídeos parlava sobre les CDR o DDR (dosis diàries recomanades) i el riure que m'entrava quan valorava les quantitats absurdes que ens recomanen?

El mateix em passa amb l'IMC (índex de massa corporal), un tipus de mesura que ja fa més de 150 anys que es va crear i des del punt de vista de la nutrició ortomolecular està més que desfasat i obsolet.

Vegem…

IMC de 30= Obes

Una persona de 175cm i 85kg aquesta grossa no?

Què passa amb els esportistes que fan musculació i amb els anys aconsegueixen desenvolupar els seus músculs augmentant així d'una manera natural i sana el pes?

Tenen un IMC posem de 30 i són grossos? És clar que no!

O posem l'exemple que plantegem un repte en què assegurem que podem aconseguir un IMC de 17 i mantenir-nos més sans que qualsevol altra persona que estigui als paràmetres normals de l'IMC.

Ho guanyaríem segur, sabeu perquè? Perquè el nostre objectiu seria aportar la quantitat de micronutrients que el nostre cos necessita, independentment que aportem menys de 1000kca/dia per aprimar-se.

Això no vol dir que fem apologia a la dismorfia muscular (vigorèxia) oa l'anorèxia nerviosa, ja que aquest tipus de trastorns afecten moltes persones i és un problema molt greu.

Simplement vull que entengueu que des d'un principi seria molt més interessant restablir la normalitat bioquímica en el pacient mitjançant una terapèutica ortomolecular, i no tant centrar-se a imposar o obligar a menjar el pacient.

Alhora que aquesta persona està fent teràpia amb un psicòleg i pas a pas va comprenent que ha pogut succeir o quina és la causa que va desencadenar aquesta falsa percepció de la realitat, podem elaborar una estratègia per aconseguir que ingereixi aliments d'una manera no forçada ni imposada (cosa que fan la gran majoria de terapeutes i centres que tracten aquests trastorns de l'alimentació).

FASE 2

Elaborar una estratègia o abordatge nutricional, sempre tenint en compte el tipus de persona que tenim al davant.

No podem fer dietes estàndard i donar-les totes per igual, ja que això seria absurd i sense sentit.

De la mateixa manera que parlava de la individualitat bioquímica respecte a la teràpia ortomolecular (donar la quantitat adequada de suplements que necessita aquesta persona a nivell individual), hem de fer el mateix respecte a l'aportació d'aliments.

Buscar la individualitat nutricional.

I abans d'establir unes pautes a l'alimentació haurem de valorar possibles al·lèrgies i intoleràncies, estat de la seva flora intestinal (possible hiperpermeabilitat intestinal), grau d'hidratació, etc.

Un cop comprès l'estat fisiològic i nutricional del pacient, elaborarem una estratègia perquè la persona trobi (dins les limitacions) un mínim de satisfacció en el menjar.

L'equip de NOB quan elabora a qualsevol tipus de persona unes recomanacions alimentàries i de suplementació, us preguntem el següent.

Què t'agradaria menjar?

Elabora'm una llista amb els aliments que més t'agraden i els que t'agraden menys.

Dins dels aliments que més li agraden (que normalment acostumen a ser molts), valorarem quins són els que necessita a nivell individual.

De la mateixa manera que tenim una empremta dactilar (i és única), el mateix passa amb la nutrició (tenim una individualitat nutricional i és única també).

Així que dintre dels gustos i preferències del pacient elaborem unes pautes alimentàries amb els seus aliments preferits.

És més, no ens hem de centrar tant en les calories i el guany de quilos, sinó que la persona aprengui de nou a gaudir del menjar i així amb el temps la seva percepció errònia de la realitat desaparegui (així com la seva anorèxia).

Treball multidisciplinar entre teràpia psicològica i nutrició ortomolecular és la clau per aconseguir que aquesta persona es torni a trobar en plenes facultats físiques i psicològiques.

¿ Respecte a quins suplements oferir a una persona amb anorèxia nerviosa?

Seria relatiu, ja que cadascuna presenta diferències en diferents deficiències.

No parlarem sobre deficiència en macronutrients (hidrats, proteïnes i greixos) ja que això és més que evident.

El que sí que podríem aportar, en general, és un complex d'aminoàcids altament purificat amb un ús nitrogenat net del 99%.

Es diu Son Fórmula, gairebé no genera residus nitrogenats ni metabòlits tòxics amb la qual cosa no afecta ni el fetge ni el ronyó i aporta tots els aminoàcids essencials d'una forma fàcilment assimilable.

Podríem estar tota la vida aportant aquest suplement com a font d'aminoàcids i estar molt més sans que qualsevol persona que aporti la proteïna de font animal o vegetal i generant menys problemes a nivell hepàtic i renal. Se li podria explicar al pacient que aquest tipus d'aminoàcids ajuda que el cos estigui més esvelt i estilitzat.

Un suplement estrella seria el 5HTP per augmentar els nivells de serotonina i que la persona estigués més contenta i amb un millor estat d'ànim en general.

Un bon pre/probiòtic de qualitat per restablir el funcionament correcte de la flora intestinal.

Suplement d'àcids grassos saturats+ Omega3,6,9 de qualitat, ja que en no aportar greixos en l'alimentació segur que aquest dèficit li està generant infinitat de disfuncions i problemes hormonals. enzims, etc..) I després hi ha un altre problema que són les persones anorèxiques que no volen ser tractades, i que estan totalment desvalgudes perquè saben que tenen un problema de salut però tampoc volen anar a demanar ajuda o tractar-se de la forma convencional que es fa avui dia.

A la nostra consulta vénen diferents tipus de persones cadascuna amb les seves peculiaritats perquè els ajudem respecte a la imposar ni obligar ningú a fer alguna cosa que no vol, perquè així cap objectiu no s'aconsegueix a la vida.

És més, una de les vegades va venir a la nostra consulta una model reconeguda internacionalment i ens demanava que l'ajudéssim a baixar 4 quilos en 2 setmanes (quan realment no ho necessitava, ja que el seu pes era fins i tot una mica baix), però en comptes de deixar-li anar el sermó que ja estava bé, que no necessitava perdre aquests quilos, etc, etc.

Si li diem això se n'anirà, i pel seu compte començarà a fer barbaritats com no menjar, repercutint-lo en la salut.

Aleshores el més intel·ligent és ajudar-la a aconseguir el seu propòsit (ja que ho farà amb o sense la nostra ajuda) i és millor que l'ajudem i aquest sana que ho faci pel seu compte i emmalalteixi.)

Doncs va aconseguir baixar aquests quilos d'una forma sana, aportant-li tots els nutrients que el cos necessita per funcionar correctament i avui en dia som grans amics, i ella mateixa amb el temps ha après a alimentar-se d'una manera equilibrada per mantenir-se en el pes que necessita per a la feina.

Dues vides en un instant:

1. Li hauríem dit que no l'ajudàvem perquè ens semblava que no necessitava perdre quilos i s'hauria anat provocant que ella fes alguna barbaritat respecte a l'alimentació (que és el que passa el 99% de les ocasions)

2. L'ajudem a aconseguir el seu propòsit i amb el temps, mitjançant diverses consultes que hem tingut ha entès la importància d'alimentar-se correctament, ja no per estar bé físicament sinó mentalment.

I avui dia té un cos espectacular estant al 100% tant a nivell físic com a psíquic.

Ens preguntem… Hi ha terapeutes que ajudin persones que han decidit ser anorèxiques i no volen canviar?

Oi que hi ha llocs anomenats sales de consum supervisat (narcosales) on les persones drogoaddictes (que no volen deixar de drogar-se) tenen la possibilitat de consumir aquestes drogues de forma segura i higiènica?

I que hi ha una altra finalitat en aquest tipus de llocs que és millorar la supervivència i la qualitat de vida d'aquestes persones, així com brindar-los l'oportunitat de canviar oferint-los anar a centres de serveis socials, salut mental i tractament de les drogodependències?

Aleshores la idea no és ajudar la persona en la mesura que ella vulgui (no la que vulguem nosaltres) i que a través de l'empatia i confiança que es genera a través de les visites en consulta vagi comprenent la importància del que és una alimentació sana i equilibrada i ella mateixa vagi canviant el xip produint-se al seu interior un canvi d'actitud que el porti cap

Seria el més assenyat per descomptat, i és aquí on la nutrició ortomolecular té molt a oferir.