Els teus ossos sí i estan pagant les conseqüències
Sabíeu que prop de 2000 milions de persones tenen actualment trastorns musculoesquelètics?
Aquesta és una estimació de les persones que estan diagnosticades, però estic segur que aquesta xifra ha de superar els 3000 milions, atès que part de la població presenta problemes sense haver estat supervisats i diagnosticats.
Una epidèmia mundial que està repercutint seriosament en la salut i la qualitat de vida de les persones, i que, ni s'estan fent estudis precisos ni abordatges terapèutics eficaços.
Hi ha més de 150 trastorns que afecten el sistema muscoloesquelètic, però avui em vull centrar en diversos (osteoporosi i osteopènia).
L'osteopènia és una disminució en la densitat mineral òssia (quantitat de matèria mineral que hi ha als ossos), i si aquesta es manté en el temps i no s'aborden els pilars que l'han desenvolupat acabarà convertint-se en osteoporosi (malaltia en què aquesta alta desmineralització ha desencadenat una pèrdua de massa òssia).
Quin és l'abordatge actual en dues circumstàncies?
-
Medicaments: antiressortius, osteoformadors, dacció mixta, etc.
Aquests medicaments estan centrats cap a la conseqüència i no cap a la causa, intentant per mitjans simplistes evitar que la persona perdi os o que pugui formar-lo de nou, però això, ni és efectiu ni és beneficiós per a la salut, atès els efectes adversos dels medicaments esmentats. - En el millor dels casos, es recomana prendre calci i vitamina D, ja que són dos nutrients que en part són responsables del bon estat ossi, i dic en part, perquè hi ha molts altres nutrients i circumstàncies que porten a la desmineralització i pèrdua de massa òssia.
M'agradaria donar-vos la benvinguda a l'apassionant món de la nutrició científica (ortomolecular), en què a continuació podreu descobrir tot el que està darrere de la pèrdua de la salut òssia i de la gran majoria de problemes i trastorns musculoesquelètics.
Què necessita el nostre organisme per obtenir un bon estat de salut òssia?
1. Nutrients:
Més enllà dels que coneixem actualment, vitamina D i calci (que sol ser els que només se sol recomanar), n'hi ha d'altres molt importants, i que moltes vegades són els que solen estar darrere d'aquesta desmineralització i deteriorament ossi. 
Manganès
És un nutrient essencial en la formació, el manteniment, la reparació i la regeneració dels ossos, a més de ser un cofactor important en la producció d'antioxidants (SOD).
En aquest cas, un nutrient que no només contribueix al bon estat de la salut òssia (de forma directa), sinó que també posa fre a l'estrès oxidatiu (oxidació), cosa que també està darrere del deteriorament a l'organisme (i els ossos no se n'escapen dels efectes negatius).
Aliments rics en aquest nutrient: cereals integrals, fruits secs (preferentment nous), fruita (pinya, nabius), llegums, marisc, espècies.
Boro
Una de les seves funcions més interessants i sorprenents és la que té a veure amb la seva relació amb la vitamina D, atès que aquest nutrient és un cofactor (al costat de magnesi i vitB3) perquè la forma semiactiva de la vitamina D (calcidiol) pugui transformar-se en la seva forma activa (caltitriol), i actualment podem comprovar com la deficiència de vitamina D representa un problema òssia.
Si no es pot produir suficient vitamina D, no es podrà absorbir calci, i amb nivells baixos de calci, es desenvoluparà amb el temps un problema a nivell ossi.
Aliments rics en aquest nutrient: fruits secs (nous de macadàmia, ametlles, avellanes), fruites (maduixes, prunes, préssecs, figues), verdures i hortalisses (enciam, col, api, remolatxa), llegums, alvocat, albercocs, mantega.
Fòsfor
Aquest nutrient és de vital importància per a la mineralització òssia, i la major part es troba a l'os unit al calci, per la qual cosa cal prestar especial atenció.
Quants de vosaltres o quants dels vostres terapeutes han tingut en compte aquest mineral?
M'agradaria poder veure quants dels abordatges terapèutics enfocats a la desmineralització s'ha tingut en compte l'aportació d'aquest nutrient vital.
A més del seu rol directe en la formació d'os, també intervé de forma indirecta en la producció d'ATP (adenosintrofosfat), i com bé haureu pogut comprovar, per produir energia és important obtenir molècules de fòsfor, per la qual cosa sense prou quantitat d'aquest mineral no hi haurà prou molècules d'ATP perquè els osteoblasts puguin construir
Aliments rics en fòsfor: iogurt, formatge, carn, peix, ous, fruita seca.
Magnesi
Mineral que intervé en més de 300 reaccions bioquímiques, i dins d'una de les funcions destaca la de formar part de l'estructura òssia (prop del 65%)
Una de les coses més interessants sobre aquest mineral és que té la capacitat de suprimir l'acció de la paratohormona, hormona que augmenta la resorció òssia i genera un estímul als osteoclasts (cèl·lules dels ossos) per degradar l'os, per la qual cosa contra més quantitat de magnesi menor degradació òssia.
El magnesi, a més de tenir la capacitat de suprimir la PTH i disminuir la degradació d'os, té la funció (com a cofactor) d'activar un enzim necessari per formar un os nou.
Per tant, obtenir nivells adequats d'aquest mineral ha de ser fonamental per a la bona mineralització òssia.
Aliments rics en aquest nutrient: cacau, fruits secs (ametlles, nous), llegums, pipes de carbassa, quinoa, blat de moro, civada, cargols.
Fluor
Nutrient amb diverses funcions, dins de les quals es troba obtenir un bon metabolisme ossi, ja que estimula l'activitat de l'osteoblast (cèl·lula constructora d'os), i pot substituir els ions hidroxils a la hidroxiapatita, augmentant la fortalesa de l'os.
Aliments rics en aquest micronutrient: peixos (sardines, bacallà), marisc (ostras, musclos), fruits secs (nous, anacards), cacauets, cacau, civada, iogurt, formatge, cereals integrals, cafè.
Silici
Aquest mineral és de vital importància atès que afavoreix la calcificació òssia, donant suport a la mineralització i la reconstrucció del teixit ossi.
És necessari perquè el calci, el fòsfor i el magnesi es puguin fixar en els ossos, per la qual cosa una deficiència o insuficiència podria representar que ni tan sols tenint bons nivells d'aquests minerals puguin dur a terme les seves funcions a nivell cel·lular.
Aliments rics en aquest nutrient: ordi, cervesa, civada, fruites (plàtan cireres, alvocat, coco), blat sarraí, masturç (vegetal de la família dels créixens), julivert, mostassa, mill, dent de lleó.
Zinc
Micronutrient que intervé en moltes funcions a nivell metabòlic, i podem trobar el 85% de les seves reserves als músculs i ossos, contribuint de forma vital al correcte desenvolupament del metabolisme ossi.
En formar part de nombroses metal·loenzims, dins dels quals es troben enzims proteolítics dependents de zinc, anomenades col·lagenases metal·loproteïnases de la matriu (MMPs), i força d'elles s'expressen en nivells elevats a l'os, complint funcions en l'osificació, així com processos de modelatge i remodelat ossi.
Aliments rics en aquest nutrient: marisc (ostres i crustacis), carns vermelles, peix, formatge, nous, germen de blat, llavors de sèsam,
Coure
Mineral que treballa en sinergia amb el zinc, i és important en diverses funcions a nivell orgànic, dins les quals es troba col·laborant en el manteniment de la salut òssia.
Una deficiència o insuficiència podria repercutir en el bon estat dels ossos.
Aliments rics en aquest nutrient: alga espirulina, espècies (anet, curri, xile, mostassa, comí), ostres, llavors de sèsam, cacau, fruits secs, calamars, llagosta, tomàquets secs, cereals integrals, cafè, te negre.
Vitamina C
Aquesta vitamina hidrosoluble intervé en infinitat de funcions a nivell metabòlic, dins de les quals es troba la de contribuir a millorar la formació d'os, atès que és un cofactor que intervé en la hidroxilació de lisina i prolina, i participa en la unió de les fibres de col·lagen en els ossos, per la qual cosa una deficiència o insuficiència.
Aliments rics en aquest nutrient: acerola, guaiaba, maduixes, llimona, aranja, taronja, papaia, mango, mandarina, pebrot vermell, xili vermell, bitxo, julivert.
Vitamina K
Aquesta vitamina és un cofactor important per poder dur a terme la gamma carboxilació de l'àcid glutàmic, el qual és un factor molt important en la producció d'osteocalcina (hormona relacionada en la formació de pinyol), per la qual cosa obtenir uns nivells adequats és fonamental en aquest tipus de situacions (valorar sempre K1+K2).
Aliments rics en aquest nutrient: Col arrissada, fulles de col, espinacs, fulles de nap, cols de Brussel·les, bròquil, espàrrecs, tomàquets dessecats, nabius, móres, figues, kiwi, alvocat, remolatxa, oli d'oliva.
He volgut mostrar-vos no només els nutrients que són necessaris, sinó d'on poder obtenir-los a través de l'alimentació, perquè així els pugueu incorporar en el vostre dia a dia.
Diversos d'aquests micronutrients intervenen tant de forma directa formant os, com de forma indirecta, com a cofactors en reaccions relacionades amb el bon estat ossi, com ara el magnesi, zinc i vitamina C, els quals són necessaris perquè un enzim anomenat fosfatasa alcalina pugui dur a terme el seu procés d'osificació.
Aquest és el primer punt en què hauríem de parar esment, però ara anirem a un altre de vital importància, i que està darrere de molts problemes musculoesquelètics.
2. Estar en un nivell baix de metalls pesants
L'excés de metalls pesants representa un gran problema actualment en el deteriorament de la salut en general, però pel que fa a la salut òssia, m'agradaria explicar-vos una de les causes més habituals que afecta la salut dels ossos.
Hi ha metalls pesants amb gran capacitat d'introduir-se dins de l'os, desplaçant-ne d'altres que són importants, com és el calci.
Podem posar com a exemple el plom, encara que també n'hi ha d'altres que poden generar problemes similars.
El plom té una estructura química similar a la del calci, per la qual cosa els nivells elevats (per poca o nul·la capacitat detoxificant) tendeixen a dipositar-se a diferents llocs de l'organisme, en concret a l'os.
Cada vegada veig més persones amb problemes de salut òssia per aquest mateix motiu, i encara que a nivell micronutricional estigui en el millor estat, aquests nutrients seran ineficients a dur a terme les seves funcions als osteòcits (atès que el metall pesat estarà ocupant el seu lloc).
És important tenir-ho en compte, ja que aconseguir un alt perfil micronutricional alhora que una disminució de metalls serà la clau que portarà la persona a aconseguir un ple estat de salut òssia.
3. Tenir un baix nivell d'estrès oxidatiu (radicals lliures)
L'excés de radicals lliures és un altre dels pilars que està darrere de gran part de problemes ossis, ja que un radical lliure és una molècula inestable que va danyant totes les estables que troba al seu pas, i pel que fa a la salut cel·lular òssia, un nombre més gran d'aquestes molècules representa un nivell catabòlic més alt (de destrucció).
A nivell ossi, estem en un constant procés de construcció i reabsorció d'os, el qual és anomenat remodelat ossi, és una cosa que succeeix durant tota la vida i és important per a la correcta salut cel·lular òssia.
El problema arriba quan el procés de destrucció és més gran que el de formació, i en gran mesura aquest procés està relacionat amb l'alt nivell de radicals lliures, atès que aquests tenen una gran capacitat de produir una degeneració i destrucció cel·lular.
És impossible no presentar radicals lliures (és una cosa normal del nostre propi metabolisme cel·lular), el tema és que aquests representin la menor quantitat possible.
"No és el mateix presentar 100mil radicals lliures que 10 milions"
Com més quantitat d'aquestes substàncies, més quantitat de catabolisme (destrucció).
Com hem d'abordar aleshores els problemes ossis?
- Aportar tots els nutrients que necessiten les nostres cèl·lules per a la correcta formació i manteniment de pinyol.
- Estar amb un nivell de tòxics interns (en concret metalls pesants) el més baixos possible.
- Estar amb un nivell baix d'estrès oxidatiu i amb un alt potencial antiaging
Què podem fer a nivell alimentari i de suplementació?
Pel que fa a l'alimentació, el més important és aportar diàriament no només els aliments que continguin tots els nutrients que us he comentat, sinó també aportar aliments amb alt potencial ORAC (alta capacitat antioxidant).
A continuació, us deixo una llista perquè pugueu introduir aquests aliments a la vostra alimentació diària:
Top 50 aliments ORAC
- Clau d'olor: 314.446
- Salvat de sumac: 312.100
- Canyella: 267.536
- Orenga seca: 200.129
- Cúrcuma: 159.277
- Baia d'acai: 102.700
- Sorgo negre: 100.800
- Cacau pur: 80.933
- Llavor de comí: 76.800
- Maqui en pols: 75.000
- Julivert sec: 74.349
- Sorgo vermell: 71.000
- Alfàbrega seca: 67.553
- Curri en pols: 48.504
- Sorgo en gra: 45.400
- Suc de maqui: 40.000
- Salvia: 32.004
- Llavors de mostassa: 29.257
- Gingebre: 28.811
- Pebre negre: 27.618
- Farigola fresca: 27.426
- Millorana fresca: 27.297
- Baies de goji: 25.300
- Pols de Xile: 23.636
- Lignans del lli : 19.600
- Nous pecanes: 17.940
- Pebre vermell: 17.919
- Estragó fresc: 15.542
- Arrel de gingebre crua: 14.840
- Baies de saüc: 14.697
- Menta fresca: 13.978
- Orenga fresca: 13.978
- Nous: 13.541
- Avellanes: 9.645
- Nabius: 9.584
- Carxofes: 9.416
- Mongetes vermelles: 8.320
- Mongetes negres: 8.040
- Festucs: 7.983
- Prunes: 7.581
- Pols d'all: 6.665
- Nabius: 6.552
- Mores: 5.347
- All cru: 5.346
- Fulles de coriandre: 5.141
- Gerds: 4.882
- Alfàbrega fresca: 4.805
- Maduixes: 3.577
- Cireres: 3.365
- Baies d'oca: 3.277
A nivell d'alimentació us he comentat quins eren els aliments més rics a cadascun dels nutrients.
A nivell de suplementació com heu pogut comprovar, no han de faltar els micronutrients que us he comentat, i he pogut veure a través de l'experiència clínica que persones amb diversos problemes ossis (osteoporosi, osteopènia, osteomalàcia, etc..) quan augmentaven les reserves d'aquests micronutrients revertien la seva situació, arribant a un punt de tornar.
De vegades, fins i tot amb la millor alimentació no s'arriba a cobrir les necessitats nutricionals que el nostre cos requereix, per la qual cosa cal aportar suplements d'alta qualitat per aconseguir l'èxit terapèutic.
És important que en aquest tipus de problema aporteu no només un suplement ric en nutrients, sinó amb un alt potencial antioxidant, atès que això serà clau perquè es pugui arribar a la recuperació total (independentment del problema que sigui).
A nivell de suplementació m'agradaria comentar-vos la millor estratègia terapèutica, i quin o quins haurien de ser els productes a introduir a la vostra vida diària.
Principalment, hauríem de tenir en compte un suplement amb un alt potencial antioxidant, detoxificant i amb un alt perfil nutricional, és a dir, que sigui tan complet com sigui possible a nivell de formulació.
M'agradaria mostrar-vos un suplement que compleix el 90% de tots aquests requisits que us he comentat.
Energy ProDetox
Energyprodetox , un suplement que conté un increïble potencial antioxidant, detoxificant i amb un alt perfil micronutricional, havent demostrat científicament (amb analítiques), que tot el que s'ha comentat anteriorment millora (major detoxificació, disminució de l'estrès oxidatiu, augment de les reserves de micronutrients) i millora.
Tot això comentat és equivalent a un augment del potencial cel·lular (millora de la salut en general) ia una disminució del catabolisme ossi (destrucció cel·lular).
Aquí us deixo un enllaç on accedireu a una guia, on podreu trobar molta més informació sobre el producte, estic segur que us meravellarà
ENERGY Pro Detox
Respecte que compleix el 90% dels requisits, és degut a que el 10% restant està relacionat amb altres nutrients que us comentaré (atès que no els porta EPD), i així els pugueu tenir en compte per aportar-los conjuntament.
Calci, Silici, fluor, bor, vitD i vitK.
És important que tant vosaltres com el vostre terapeuta conegueu la situació micronutricional en què us trobeu, i així poder encertar amb la quantitat que s'ha de prendre.
Aquí us deixo unes recomanacions generals perquè les pugueu tenir en compte:
Calci: 1000mg
Vitamina K2: 65mcg
Boro: 2mg
Vitamina D: 100 mcg (4000 UI)
Fluor: No cal prendre suplementació, atès que a través de l'aportació dels aliments que us vaig comentar a l'apartat és suficient.
Silici: en forma de silici orgànic 25mg/dia
A través de totes aquestes recomanacions que us he mostrat he pogut comprovar com persones amb problemes de salut òssia i articulars milloraven espectacularment, determinant-ho no sols a nivell de simptomatologia, sinó a nivell de quantificació analítica (amb densiometria òssia).
He pogut comprovar el següent:
- Com a persones amb osteoporosi tornaven a la seva normalitat òssia funcional.
- Com a persones amb osteopènia no arribaven a desenvolupar osteoporosi i tornaven a recuperar la seva normalitat funcional.
- Com a persones amb diferents graus d'artrosi (de grau 1 al 5), tornaven a recuperar-ne la normalitat articular.
Per això hem de rebutjar la idea o pensament que alguna cosa és crònica o degenerativa perquè la medicina convencional ho ha determinat i ens ho ha repetit constantment.
L'únic que s'estableix com a crònic o degeneratiu és allò a què no se li ha trobat una explicació, no s'ha entès quina o on hi havia la causa d'aquesta alteració/afectació, i s'han proposat tractaments o teràpies reduccionistes, simplistes i dirigides al símptoma o signe (no a la causa).
Nutrició científica (ortomolecular) investiga de manera exhaustiva tots els aspectes del cos humà (fisiològics, fisiopatològics i bioquímics), i així poder entendre que està succeint dins de la persona.
D'aquesta manera es pot planificar un abordatge terapèutic amb criteri i efectiu, i la persona pot recuperar la seva salut com més aviat millor sense que hagi de continuar sent un pacient cronificat i etern.
Tant se val quin sigui el tipus de trastorn o patologia òssia/articular/tendinosa que tinguis, si aconsegueixes entendre que ha estat el que t'ha portat aquí, i ho treballes intel·ligentment a través d'una correcta alimentació, suplementació i correcta hidratació, tot tornarà a la normalitat.
T'asseguro que així serà, ho he pogut comprovar en centenars de persones amb infinitat de problemes i trastorns (dels anomenats crònics/degeneratius), que han aconseguit recuperar la seva salut i qualitat de vida.
Això sí, per arribar a llocs nous cal escollir camins diferents, atès que fent el mateix repetidament (mateixes teràpies i tractaments), només aconseguirem mantenir-nos al mateix lloc estancats.