¿ Sabíeu que més del 80% de la població presenta deficiència o insuficiència en aquesta vitamina?

Avui dia hi ha una idea generalitzada sobre aquest tema, i és que la manca dexposició a la llum solar és la causa principal de deficiència.

Des d'un punt de vista ortomolecular podríem dir que aquesta idea és simplista i està més que obsoleta, ia continuació detallaré quins són els motius reals i principals sobre aquest tema que tantes malalties i disfuncions orgàniques produeix a l'organisme.

Per facilitar-ne una major comprensió, explicaré molt detalladament pas a pas quins són els processos on intervé aquesta vitamina així com la relació directa que té a nivell hepàtic i les seves rutes metabòliques des d'un prisma ortomolecular.

La vitamina D és biològicament inactiva, tant la forma Vit D2 (Ergosterol) com la VitD3 (Colecalciferol) s'han de metabolitzar per convertir-se en la forma activa.

Aquest procés succeeix al fetge mitjançant una hidroxilació al carboni 25, i aquesta hidroxilació sabeu per qui està controlada? Per l'enzim CYP2R1 Citocrom P450 dependent!

Els que tingueu una mica de coneixement sobre bioquímica metabòlica entendreu la importància que tenen aquests enzims (més aviat es podria dir que formen una família d'hemoproteïnes ja que hi ha molts tipus de CYP), i quan existeix un bloqueig o inhibició de les mateixes es produeix en aquest cas una deficiència o insuficiència de vitamina D.

Aleshores la pregunta que ens hem de fer és la següent.

Perquè aquests enzims tenen una baixa activitat?

Els enzims que intervenen en la transformació de la vitamina D inactiva en activa són les mateixes que utilitza el fetge en la seva funció de detoxificació (en un altre article explicaré detalladament la Fase 1 i Fase 2 en la detoxificació hepàtica), amb la qual cosa, un excés de toxines tant exògenes com endògenes repercutiran una inhibició a la correcta funció enzimàtica.

Avui dia estem exposats a infinitat de substàncies tòxiques que afecten directament el fetge, ja que és el lloc primari de biotransformació de substàncies estranyes.

Podem valorar en una simple analítica demanant la GGT (Gamma glutamil transpeptidasa) quin és l'estat bioquímic del fetge, ja que aquest enzim intervé en la síntesi de glutatió (a continuació explicaré breument la importància d'aquest tripeptid.)

El Glutation és un tripèptid format per àcid glutàmic, glicina i cisteïna, el qual intervé com a antioxidant i detoxificant. L'enzim GGT quan està a uns nivells baixos (entre 7 a 12) ens indica que aquest fetge està sobresaturat de treball i que l'enzim en ser sotmesa a tanta activitat ha anat perdent la capacitat de treballar correctament disminuint la seva velocitat (el mateix que li succeeix a la hidroxilasa que transforma la vitD inactiva en G activa en activa!!) provocant per a la correcta síntesi i degradació.

L'activitat de l'alfa 1 hidroxilasa també es pot reduir per la interacció amb medicaments com els glucocorticoides, diürètics de nansa i citocines inflamatòries (totes les persones que avui dia presenten inflamació crònica silenciosa!)

Què hem de fer quan ens trobem un pacient amb deficiència o insuficiència de 25OH VitD (Calcidiol)?

El més habitual és recomanar D3 (Colecalciferol), quan realment segueix sent la vitamina inactiva que s'ha de sotmetre a hidroxilació al fetge per convertir-se en activa, i de ben poc ens servirà per augmentar els nivells de 25-HidroxiColecalciferol (Calcidiol).

Després trobem un reduït nombre de terapeutes més desperts que entenen aquest problema i recomanen Calcifediol (Hidroferol), ja que se salten el camí on es converteix la vitD inactiva en activa a través de la ruta metabòlica i la corresponent hidroxilació al fetge. D'aquesta manera proporcionen aquesta vitamina amb una alta seguretat i eficàcia, la qual cosa es reflecteix en les analítiques de seguiment on augmenten els valors de manera ràpida i segura.

És important dosificar amb criteri la quantitat d'hidroferol (calcifediol) ja que podem augmentar massa els nivells i produir toxicitat.

Què podem o hem de fer en aquests casos per revertir aquest estat disfuncional enzimàtic que porta al desastre la gran majoria de població?

Com en tota teràpia holística és important trobar la causa o origen del problema, ja que de ben poc servirà donar Hidroferol (Calcifediol) si en uns mesos tornen a disminuir.

Hem entès aleshores que la causa principal rau en l'acumulació de treball i sobreesforç a què està sotmès el fetge, el qual repercuteix a nivell enzimàtic?

Encara que la deficiència també pot venir determinada per altres motius (sota aportació d'aliments rics en vitD, mala absorció de greixos amb la conseqüent disminució d'absorció de vitamines liposolubles, insuficiència renal enregistri, etc.), aquests són minoritaris i la causa principal a què hem de prestar més atenció és la que s'exposa.

No comentaré això de l'exposició a la llum solar perquè em sembla completament ridícul, ja que si fos així les persones que no prenen el sol amb regularitat i aporten vitD en la seva alimentació no haurien de presentar deficiència i insuficiència i no és així.

Aleshores, si la causa és hepàtica (qualsevol persona amb un mínim de coneixements en nutrició i bioquímica ho ha de tenir clar això ja), hem d'enfocar la teràpia en diversos aspectes (canvis nutricionals, suplementació enfocada a la detoxificació, reducció d'aportació de xenobiòtics, etc..) per descongestionar aquest fetge sobrecarregat.

Com ha pogut repercutir aquesta deficiència o insuficiència a nivell fisiològic?

Generalment les peticions analítiques que es fan a la seguretat social així com a les mútues només demanen el Calcidiol (tinc dubtes si és per reduir despesa o per ignorància) així doncs els resultats només ens mostrarà si hi ha una deficiència, però no com ha pogut repercutir a nivell fisiològic.

Sabem que la vitamina D activa és el Calcitriol (1,25OH), així que és absurd només demanar el Calcidiol sense saber com ha pogut repercutir en la forma activa final.

A l'hora de fer una valoració completa seria important demanar els paràmetres següents com a mínim (Calcidiol, Calcitriol, PTH i Calcitonina) per comprendre en quina situació es troba la persona i d'aquesta manera fer un abordatge terapèutic amb criteri.

Per resumir, detallaré 4 punts dels més importants que heu de tenir en compte per poder obtenir vitamina D d'una manera eficaç:

1. Menjar aliments ecològics

D'aquesta manera evitareu introduir químics i substàncies estranyes que repercutiran a nivell hepàtic disminuint l'activitat enzimàtica.

2. Menjar aliments amb tot el greix

Hi ha una fòbia generalitzada cap als greixos (producte de la manipulació dels mitjans), fent-nos creure que són dolentes, on la indústria alimentària se n'aprofita elaborant cada vegada més aliments desgreixats i desnatats, aconseguint així absurda eliminar les vitamines liposolubles (si, si, eliminant el greix també s'eliminen les vitamines)

¿ Perquè no fem servir el cervell i entenem que la millor manera de menjar un aliment és tal com la natura ens els ofereix?

Evitar tot allò que porti etiquetatge desnatat i desgreixat, la vostra salut us ho agrairà.

3 .Evitar o reduir al màxim l'exposició a substàncies perjudicials i/o tòxiques

Tabac, alcohol, drogues, medicaments, productes de neteja i de la llar (tret que siguin ecològics)

Totes aquestes substàncies nomenades, en introduir-se al cos, han de dirigir-se al fetge per metabolitzar-se, disminuint com hem comentat abans l'activitat enzimàtica conseqüència d'un excés de xenobiòtics (elements aliens a l'organisme).

4. Mantenir l'equilibri de la microbiota o la flora intestinal

És molt important que el nostre sistema digestiu estigui funcionant perfectament, i que el nostre epiteli intestinal i microvellositats presentin una funcionalitat òptima.

Si per qualsevol circumstància (tabac, alcohol, metalls pesants, químics, aliments mal digerits, etc..) es produeix un dany a l'intestí, l'epiteli es farà malbé produint una major porositat intestinal coneguda com a síndrome de l'intestí permeable.

Quan una persona presenta aquest problema, qualsevol substància estranya (xenobiòtics) així com restes d'aliments mal digerits filtren al torrent sanguini produint una càrrega en la funció hepàtica, conseqüència d'aquest excés d'elements que haurien d'haver estat eliminats per la femta però en augmentar la porositat intestinal s'han colat (com si fos un colador trencat) és infin la.

Aquest ha de ser el punt de partida quan vulgueu valorar quina és la causa de la deficiència en vitamina D, perquè molt probablement sigui l'intestí permeable que està deixant passar infinitat de productes químics i tòxics i un dels òrgans més perjudicats serà el fetge (gran laboratori que tenim a l'organisme).

Moltes persones avui dia han esdevingut consumidors crònics de vitamina D perquè no han sabut trobar la causa principal que els estava produint una mala absorció o transformació de la vitamina inactiva en activa, per tant, intentem aplicar la lògica i el sentit comú abans de recomanar alegrement suplements que en molts casos seran innecessaris.